Control biològic de plagues

Què és el control biològic de plagues?

El canvi de paradigma de lagricultura.

Els models de producció agrícola desenvolupats durant les darreres dècades s'han basat principalment en la pràctica del monocultiu . El monocultiu permet obtenir majors beneficis i minimitzar la quantitat d'eines i maquinària necessària, però a canvi porta associats certs problemes específics com l'empobriment del sòl, ja que s'abusa dels mateixos nutrients, la contaminació de la terra i les aigües subterrànies per l'ús abusiu de productes fitosanitaris i pesticides, i una exposició més gran a les plagues i malalties,

Com a alternativa a l'agricultura convencional industrialitzada s'han desenvolupat models d'agricultura basats principalment en el respecte al medi ambient i en l'obtenció d'aliments més saludables. Un d'aquests sistemes és l' agricultura ecològica , la qual aposta per l'adopció de les mesures següents per prevenir les plagues i les malalties als cultius:

• Selecció d'espècies resistents: tria varietats de plantes que s'adaptin bé al medi sobre el qual els cultivarem, ja que creixeran més fortes i resistents.
• Perfeccionar els sistemes de cultiu: és més beneficiós per reduir les plagues i malalties utilitzar sistemes mixtos de cultiu, rotar els cultius i fer servir adob verd.
• Aportar matèria orgànica: aportar microorganismes al terra, que afavoreixen l'aireig i fan que els nutrients estiguin disponibles per a les plantes.
• Mantenir els enemics naturals de les plagues: exerceixen un control biològic sobre els patògens.
• Planificar un calendari de cultiu i densitats adequades: pot reduir la incidència de plagues.

Encara que apliquem correctament les mesures de prevenció de plagues i malalties a l'agricultura ecològica, poden no ser suficients per evitar el desenvolupament d'aquests problemes en la salut dels cultius i plantes. Quan aquestes es desenvolupen, les mesures han d'anar encaminades a eliminar-les, cosa que es pot fer mitjançant un control biològic de les plagues . Hi ha diferents mètodes dins del control biològic, com l'ús de bacteris, fongs i la fabricació de pesticides naturals. Però el que aquí ens concerneix i del que parlarem és del control biològic de plagues mitjançant els depredadors naturals .

La funció de la fauna útil al control biològic de plagues.

El paper dels ocells insectívors, de les aus rapinyaires, dels ratpenats i d'alguns insectes en la lluita contra les plagues és encara força desconegut, però sobretot ha estat subestimat pels agricultors, tot i ser molt efectiu en el funcionament dels ecosistemes naturals. Si estudiem una mica la dieta dels ocells i ratpenats ens adonarem de la seva importància en el control dels enemics naturals dels cultius. Sense anar més lluny, les mallerengues i les carboneres s'alimenten d'alguns insectes, com ara:

• Els que apareixen als cultius d'arbres fruiters, com les erugues de l'Arna de la pomera o Carpocapsa ( Cydia pomonella ); l'Arna del presseguer ( Grapolita molesta ); l'Anarsia ( Anarsia lineatella ), una de les plagues més importants en fruits d'os, les larves dels quals causen danys en els brots terminals i en el fruit; la mosca de la fruita ( Ceratitis capitata ); de pugons, com per exemple el de la pomera ( Eriosoma lanigerum ) i molts més.
• Els que apareixen en pinedes, l'eruga processionària ( Thaumetopoea pitiocampa ).
• Etc.

Altres espècies d'ocells que cal tenir en compte en la lluita ecològica contra les plagues són:

• Els petits rapinyaires nocturns i diürns: com per exemple el xoriguer, el mussol, o l'òliba, que s'alimenten de rosegadors i insectes com llagostes, grills, ratolins i talps. 
• Les orenetes: s'alimenten d'insectes voladors, com ara dípters (mosques i mosquits), papallones diürnes, pugons, etc.
• El puput: s'alimenta d'ortòpters (llagostes, llagostes, grills), coleòpters (escarabats, marietes), cucs de terra, etc. 
• Les ratapinyades: s'alimenten d'una gran quantitat d'insectes nocturns i tenen una activitat crepuscular que coincideix amb la màxima activitat nocturna de les arnes voladores. També s'alimenten d'arnes nocives, com l'arna de la pomera o carpocapsa ( Cydia pomonella ), la arna del presseguer ( grapholita molesta ), l'anarsia ( anarsia lineatella ) i la arna del raïm ( lobesia botrana ). Un sol ratpenat pot arribar a menjar entre 2000 i 3000 insectes en una sola nit.

Hi ha alguns insectes que també tenen una funció depredadora, com la larva de marieta o la crisopa, grans depredadores de pugons, entre d'altres.  

Per què fer servir caixes niu per controlar les plagues?

Les caixes niu són refugis artificials creats perquè els ocells o les ratapinyades nien al seu interior quan a l'entorn no hi ha prou cavitats. Per tal d'augmentar la població de depredadors naturals per controlar les plagues i tornar a establir l'equilibri natural, es poden col·locar caixes niu a l'entorn dels cultius precisament perquè aquests ocells i/o ratpenats disposin de cavitats adequades on nidificar.

Per a totes les espècies que ens poden ajudar en el control de plagues hi ha una caixa niu específica, la qual cosa permet recrear les condicions d'hàbitat i de reproducció que requereix l'espècie que volem afavorir. 

D'aquesta manera, trobem caixes niu per a:

• Ocells insectívors : mallerengues i carboneres, principalment.
• Xoriguer
• Mochuelo i òliba
• Ratpenats
• Hotels per a insectes i papallones

Si estigués interessat a instal·lar les nostres caixes niu als seus cultius com a mètode de control de plagues, li oferim el nostre assessorament i li realitzem un pressupost sense cap compromís. 

CONTACTE

info@losnidosdedavid.com